Els voluntaris recarreguem piles!

Avui, diumenge dia 20 de novembre, els voluntaris i voluntàries, ens hem trobat a la Casa de Colònies de Querol en una jornada festiva per refermar el nostre compromís envers aquelles persones que viuen a la nostra ciutat, o bé que hi estan de passada, i que necessiten un cop de mà per tirar endavant amb la dignitat que tota persona mereix. 

Ens hem trobat al llarg del matí, hem conversat i al migdia hem celebrat una eucaristia que hem concelebrat plegats i que ha presidit el pare Joan Font, president de la nostra associació. El matí era fresc, però assolellat. Fresc per mantenir-nos desperts i assolellat per donar-nos aquell escalf que nosaltres també necessitem. Tot seguit el nostre cuiner oficial, el pare Joan, ha cuinat un arròs amb el qual ens hem llepat els dits.

La jornada ens ha servit per refermar la unió dels nostres braços i els nostres cors, convençuts que el nostre treball és necessari i que s'encamina envers aquelles persones que han perdut tota esperança, però que no han deixat de buscar-la; convençuts que la nostra tasca és pels que viuen en la solitud de qui no cerca la solitud, sabedors que el millor que nosaltres els podem oferir és la nostra companyia, el nostre temps. 

Som conscients que no arribem a tot arreu, que als qui no tenen casa només els podem oferir un aixopluc per un instant. Sabem que no resoldrem favorablement les injustícies del nostre sistema econòmic i social. Ho sabem. Però no volem desistir de posar el nostre granet de sorra en aquesta direcció, com tantes altres persones i organitzacions fan cada dia. Encararem els reptes de futur, siguin quins siguin els que se'ns presentin, i ho farem perquè la nostra voluntat és ferma i que comptem els uns amb els altres per fer-ho possible. 

La nostra actitud és de gratitud, gratitud en el nostre esforç, gratitud en la mirada del qui rep el plat de les nostres mans, gratitud de tantes persones que ens ofereixen el que bonament poden donar, també cap a les empreses que ens proveeixen i les institucions que ens escolten. 

Volem arribar lluny, més lluny encara, fins on puguem, per tal d'arribar a més persones, a més necessitats. Amb aquesta voluntat ens hem trobat avui en una jornada distesa i joiosa. Esperem estar a l'alçada d'allò que se'ns demana.   

Gràcies a totes i a tots.

Dos anys de compromís!

Dos anys fent camí i compartint temps, amistat, acollida, de cor a cor, de persona a persona, amb la dignitat que tota persona posseeix i mereix! GRÀCIES pel vostre suport i compromís.

El president de la nostra entitat i impulsor del projecte, el pare Joan Font (CMF) ho ha expressat així:

“Aquest dimecres passat dia 16 va fer dos anys de l’inici del Menjador Social La Taulada. N’estem contents tot l’equip de responsables i n’estem contents tots els voluntaris, i més encara n’estan contents tots els usuaris que durant aquests dos anys han anat passat pel nostre menjador. No parlarem de quantitats de gent, homes, dones, famílies que s’han beneficiat d’aquest projecte, perquè són molts, però sí que podem parlar del treball d’acollida i atenció que hem realitzat.

Des d’aquestes ratlles ens cal un agraïment als comerços de la ciutat, grans o petits, que des de primer dia hi han col·laborat d’una manera oberta i generosa i que no paren de col·laborar-hi. Des del primer dia que comptàvem amb ells i ha estat així.

Un agraïment a tots els socis, poquets, però fidels amb la seva aportació a favor de La Taulada, que ens permet fer front a tot el que calgui.

Però qui ha estat l’ànima de tot han estat els voluntaris i voluntàries. Dones i homes generosos de temps que allí han passat hores i més hores i dies i més dies preparant esmorzars, dinars i carmanyoles, i tot fet amb delicadesa i un gran esperit de servei. Només el bon Déu els ho pagarà i l’agraïment dels usuaris que sempre quan marxen en donen les gràcies.

El somni s’ha fet realitat, el projecte del menjador social va endavant, amb tots els complements que oferim de dutxes, higiene, orientació… Ens cal caminar més enllà encara, ens cal ser realistes i veure que just hem iniciat un camí que per desgràcia ens caldrà anar seguint, fins que superem moments difícils de crisis que ens commouen a tots.

Han passat dos anys, no és res, la ‘criatura’ encara és petita, però hem fet passos de gegant, avançant amb fermesa amb una junta compromesa i amb uns socis fidels, amb uns voluntaris generosos sens mida. Continuarem i ho farem amb la força de tots i amb la protecció de la Mare de Déu del Lledó, de qui celebrem els 650 anys de la seva trobada i que sempre ha estat amb nosaltres.

Gràcies a tots i per sempre”

El dissabte 22 de novembre vam participar a l'ECOFIRA de Valls

El dissabte 22 de novembre vam participar a l'ECOFIRA que es va celebrar a El Pati de Valls. La nostra presència va servir per a donar a conèixer la nostra activitat a la ciutadania vallenca i per donar-li l'oportunitat de col·laborar en la tasca solidària que fa la nostra associació principalment en el menjador social La Taulada. 

Per aquesta ocasió vam elaborar tot un conjunt de pastissets i llaminadures artesanals plenament elaborats per les nostres voluntàries amb els quals volíem agrair als vallencs i vallenques que s'acostaven a la nostra paradeta la seva solidaritat amb els més marginats de la nostra societat. 

Emmarcada en una ECOFIRA amb la qual vam contribuir amb la nostra presència, som conscients de la nostra responsabilitat en l'aprofitament i reciclatge per tal de conservar i no malbaratar el nostre entorn. Ens cal encara aprendre molt, però tenim voluntat ferma d'avançar en aquest aprenentatge. Seguirem amb aquest compromís.

Agraïm a tothom que va acostar-se a parlar amb nosaltres i mostrar el seu interès per la nostra activitat, així com, també, volem agrair la solidaritat de la ciutadania de Valls i de l'Alt Camp que fan possible la nostra tasca. 

Parada solidària de la Taulada al Pati de Valls

Aquest dissabte serem al Pati de Valls amb una parada solidària en la qual podràs col·laborar amb un euro i t'obsequiarem amb un tros de coc ràpid fet pels nostres voluntaris i voluntàries. Ens pots passar a veure entre les deu del matí i les dues de la tarda. Hi seràs molt benvingut i benvinguda! T'hi esperem!

Tanquem els dissabtes

Després de dos mesos de funcionament del servei del dissabte, la junta directiva ha decidit tancar el servei dels dissabtes. Estem molt satisfets de la resposta  dels joves a la crida que els vam fer per  tal que tinguessin l’oportunitat de fer el voluntariat que les seves obligacions laborals o d’estudis els impedien fer durant la setmana laboral. Agraïm l’entusiasme que han mostrat i la delicadesa i gentilesa amb la que han mostrat la seva disposició envers els usuaris i els serveis que els prestem.

El motiu de la suspensió del servei del dissabte és la baixa ocupació del menjador per part dels usuaris els dissabtes. Creiem que l’organització que requereix l’obertura del menjador i la mobilització dels recursos humans que implica no compensa prou l’esforç requerit. Malgrat això, si en un futur veiem que hi ha un augment en la demanda, restem oberts a reconsiderar la nostra decisió. 

El DISSABTE JOVE, doncs, ha estat un èxit de participació i implicació de la joventut vallenca en tasques de voluntariat social, però per motius que desconeixem no ha tingut l'acollida suficient per part dels usuaris, cosa que ens ha fet reconsiderar la iniciativa.

Tot i que no obrim els dissabtes, intentarem compensar els usuaris que en feien un ús habitual amb altres alternatives.

Reiterem el nostre agraïment als i les joves que han fet possible que durant dos mesos oferíssim el servei del dissabte i comptem amb ells i elles per a altres serveis o si en algún moment futur reconsiderem la decisió actual. Moltes gràcies.  

Aprofitem aquest apunt per anunciar que durant el proper mes d'agost el menjador "La Taulada" restarà tancat. Durant aquest mes els usuaris podran abastir-se d'aliments en altres punts d'assistència que ja hi ha a la nostra ciutat, com per exemple CARITAS o la Creu Roja.

La nostra ciutat pot oferir esperança?

Ahir vam atendre dos joves catalans de 25 i 30 anys a les nostres instal·lacions. Els vam donar un àpat complet i alguns aliments pel cap de setmana. No tenen sostre on aixoplugar-se de les fresques nits d'estiu. Aquesta nit han passat fred al ras. Al vespre els vam retrobar per la ciutat. Els havien pres la bossa amb el menjar que els havíem donat per aquest cap de setmana. La muda amb la qual es van vestir els va permetre de canviar-se i posar-se nets, però la muda que portaven de recanvi també els va desaparèixer. Necessitaven uns mitjons per escalfar els seus peus nus. Demà els esperem perquè es puguin dutxar, vestir-se amb una muda neta, menjar decentment. 

La nostra ciutat no els pot oferir un lloc decent on poder dormir que no sigui sota els estels de la nit, a mercè del fred i la pluja. Nosaltres no hem estat capaços encara de trobar un local on poder acollir-los durant la nit, oferir-los un llit on dormir. 

Dos joves als quals és difícil de parlar-los d'esperança i futur. El nostre acolliment no satisfà completament la seva necessitat. Colpeix veure i conèixer amb noms i cognoms una realitat que afecta algunes persones que han caigut en el cercle de la desesperació, que volen treballar i no troben on fer-ho. Que no tenen un suport familiar que els sostingui i sobretot que els retorni l'esperança. No tenen res més que el que porten damunt. Contra el que alguns pensen, el primer que ens van demanar és si sabíem d'algun lloc on poguessin treballar, Ells volen, però no poden, busquen i no troben. 

Ahir vam quedar tocats. Vam refermar el nostre convenciment que la nostra tasca és necessària, però insuficient. Malgrat tot, van marxar agraïts. Contents i satisfets de la nostra atenció. Sense cap retret, ens van comentar que havien trobat en nosaltres una atenció que no han trobat en altres llocs on han acudit.

Però a nosaltres ens va quedar la sensació que cal fer-hi més. Molt més per retornar a aquests joves catalans una esperança que no deixen de cercar. Per això necessitem més suport. Suport individual i responsabilitat de tota la nostra societat per tal que no perdin la seva dignitat.  

La Taulada obre els dissabtes

Després de mesos de treball infatigable, el nostre anhel d'obrir el menjador social la Taulada els dissabtes ha esdevingut realitat. El proppassat dissabte dia 17 de maig vam oferir el primer àpat. El DISSABTE JOVE camina ja amb un grapat de voluntaris i voluntàries que ho han fet possible. En nom de la nostra associació i dels usuaris del menjador social, MOLTES GRÀCIES als nois i noies que us hi heu compromès.

A la tarda vam rebre la visita dels nens i nenes del CAU que es van interessar per la nostra tasca. És bo que la nostra canalla es vagi conscienciant de la realitat social que ens envolta i de les desigualtats que el nostre model social genera. Moltes gràcies per la vostra visita.

Nosaltres no donem, simplement compartim

Sovint les persones usem la paraula donar, entre altres coses, perquè tenim molt arrelat el sentit de la propietat. Pensem que quan fem un gest solidari donem quelcom que és nostre i, en un acte d'amor, ens en desprenem en benefici d'algú altre. Aquest és un gest lloable, sens dubte. Però en si mateix denota un sentit de propietat que ens fa superiors a d'altres persones. Ens situa en un altre nivell.

S'ha discutit molt al llarg de la història sobre el dret de propietat, no serem pas nosaltres qui ara el posarem en dubte. Alguns el defensen com un dret absolut, d'altres el qüestionen. Evidentment, cadascú té la seva idea sobre la qüestió.

Nosaltres, però, ens situaríem entre aquells que des de diferents òptiques dubten del dret a la propietat com d'un dret absolut i fonamental. Donar quelcom és una acció que podríem situar en allò que tradicionalment en diem fer una bona obra. I les bones obres no estan malament.

Però les nostres preferències les decantem per l'expressió compartir. Compartim allò que simplement posseïm, però que no és nostre. Ho posseïm temporalment. Sovint perquè algú altre ho ha posat a les nostres mans perquè ho compartíssim amb els més febles. No podem donar allò que no és nostre, però ho podem compartir.

El sentit de propietat sovint reposa en el fet que allò que creiem nostre ho hem manllevat a un altre. Sense malícia, segur. Però tenim un món per compartir, uns béns que són per a tots. Compartim allò que la sort ha posat a les nostres mans i la fatalitat ha pres a uns altres en contextos ben diversos.

Compartim béns, compartim temps, compartim somriures, paraules, alegries i tristors. Pensem que compartir és anar més enllà que donar. Som part d'un món que vol progressar i entenem que el progrés no és tal en quant algú queda enrere perquè no ha nascut en una família benestant, o la sort li ha girat l'esquena i no ha sabut aprofitar, o no ha tingut, una oportunitat, ja sigui per estudiar, per conservar la feina, per tenir el recolzament d'una família, etc. Compartir és creure que la riquesa mai no pot ser fruit de la desigualtat, sinó que cal que arribi en una part a tothom.

Per això us animem a compartir tot allò de bo que posseïm. I a fer-ho amb alegria.

Visita d'Oriol Junqueras

Avui ens ha visitat l'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, que estava de visita a Valls participant en diferents actes organitzats per la Secció Local d'ERC. Agraïm l'interès mostrat per ERC a través de la seva màxima autoritat nacional per la nostra labor social. L'han acompanyat en la visita el president de la Secció Local, l'Òscar Peris, el president comarcal, Josep Ma Pallàs i el regidor i recentment proclamat candidat a l'alcaldia per ERC en Jordi Cartanyà. La representació republicana s'ha interessat per la nostra feina i per les necessitats de la nostra associació i les dels nostres usuaris. 

Junqueras ha mantingut una interessant conversa amb representants de la Junta de l'Associació i amb una bona representació de voluntaris i voluntàries del menjador i ha servit per intercanviar opinions i l'actualitat social a la nostra ciutat i al país en general.  

El valor de les persones

Vivim en un món acostumat a valorar les persones pel què són, més que no pas per qui són. Quan veiem o coneixem algú tendim ràpidament a pensar què deu ser: president d'alguna cosa, banquer, famós, etc. També ens fixem en la seva vestimenta: va amb corbata, americana, esparracat, nu. A partir de la seva vestimenta o dels càrrecs que exhibeix en fem una valoració ràpida i automàtica sobre els valors que representa. El món s'ha acostumat a valorar-nos en funció de la nostra aparença.

A la Taulada trenquem amb aquests estereotips. Ningú no és valorat per la seva aparença. Usuaris, voluntaris, col·laboradors, socis, tots són valorats pel què són i no pas pel que representen. Ens interessa qui són, quines són les seves inquietuds, quines preocupacions arrosseguen. El valor que els donem és l'intrínsec a tota persona. Per nosaltres és com si totes se'ns mostressin nues i transparents. No ens interessa la seva importància social, ni el look que gasten, ni els càrrecs que ostenten. Estenem la mà a la seva necessitat, a la seva aportació, a la seva col·laboració. Intentem veure la bellesa interior de cadascú, sovint més amagada que aquella que se'ns mostra a primera vista. 

 

Alegria i tristor

Aquests dies a La Taulada tenim sentiments contraposats. Per una banda, tenim sentiments d'alegria perquè l'ànima del nostre projecte, convertit en realitat, el Pare Joan Font, ha complert vint-i-cinc anys de sacerdoci. És un motiu d'alegria per a ell i per a tots nosaltres. El seu compromís de servei segueix avui tan viu com el primer dia. Atent a les necessitats dels que l'envolten, segueix il·lusionat amb aquest compromís. Cinquanta anys com a claretià i vint-i-cinc com a sacerdot són un motiu suficient per a compartir amb ell la nostra alegria. Ja sigui a Catalunya o al Mato Grosso, el pare Joan ha seguit fidel al seu compromís de servei alegre envers tothom. Per això, ens alegra compartir amb vosaltres la nostra joia.

Per altra banda, la tristor ens envaeix perquè paral·lelament a l'alegria que us hem manifestat, el sobtat ingrés de Jaume Pau a l'hospital després de patir una severa embòlia ens ha deixat tocats. En Jaume Pau va col·laborar des del primer moment amb nosaltres en aquest projecte de La Taulada. Les reunions preparatòries, cercant la manera de convertir en realitat un somni compartit, ens vénen a la memòria. Volem transmetre a ell i a tots els seus familiars els nostres millors desitjos. 

La vida ens proporciona moments d'alegria i moments de tristesa. Sovint se'ns presenten alhora. Esperem saber-los viure amb dignitat i serenor i amb molta solidaritat.

El "DISSABTE JOVE" comença a caminar

Fotografia: Alamy

El "DISSABTE JOVE" de la Taulada comença a caminar. Us anunciem que el proper dia 26 d'abril a les 10 del matí els voluntaris i voluntàries que us heu inscrit per fer possible l'obertura del menjador social "La Taulada" els dissabtes esteu convocats als locals de La Taulada per tenir la nostra primera trobada per conèixer-nos, intercanviar opinions i organitzar els diferents serveis del menjador. Estem molt il·lusionats per la gran resposta que un nombrós grup de joves heu donat a la nostra crida per oferir-vos la possibilitat de col·laborar plegats a pal·liar en la mesura de les nostres possibilitats els estralls de la crisi actual que la nostra societat està patint. 

Vam creure que els joves, que esteu ocupats amb l'estudi o el treball diari, tan sols esperàveu una oportunitat per oferir una part del vostre temps en tasques solidàries i altruïstes. I nosaltres us la volíem oferir, sabedors que els tòpics que envolten la nostra joventut no eren res més que això, tòpics. 

Ens posarem en contacte amb totes les persones que ens vau deixar les vostres dades i aprofitem per a convidar aquelles persones que vulgueu afegir-vos a aquesta iniciativa i encara no ho hàgiu fet a que us poseu en contacte amb nosaltres directament a "La Taulada" o bé a través del nostre Facebook (https://www.facebook.com/LaTaulada), Twiter (https://twitter.com/La_Taulada) o al telèfon 977 62 22 26 (de 10 del matí a 5 de la tarda). I pels que aneu més atrafegats, sapigueu que el dia 26 podeu venir a acompanyar-nos encara que no hàgiu tingut temps per a contactar amb nosaltres.

Ens veiem el 26 d'abril.

fotografia: voluntaris de Cornwall  

La Taulada us necessita

Sí, la Taulada necessita el teu suport. La nostra associació, que presta el servei del Menjador Social i que té altres projectes que voldríem fer realitat, no té en aquests moments cap ajut institucional públic. És per això que depenem exclusivament de l'ajut que particulars, comerços i empreses ens donen. Per això ens cal el compromís de totes aquelles persones que estan preocupades per les desigualtats creixents que estem vivint. Les possibilitats són diverses, des d'aportacions puntuals fins a aportacions regulars. No importa la quantitat, valorem l'esforç per petit que sigui. Un esforç que els nostres usuaris us agrairan eternament. Un esforç que volem que també contribueixi a transformar les estructures que sostenen les desigualtats existents per reconvertir-les en estructures que afavoreixin una redistribució dels recursos més equitativa per a la ciutadania. 

A ningú se'l valorarà per la quantitat, sinó per la seva voluntat de contribuir a aquesta transformació, alhora que contribueix a una resposta urgent de les diferents necessitats. 

Estem ja treballant per fer realitat ben aviat el DISSABTE JOVE, que permetrà que la Taulada pugui obrir també els dissabtes. La resposta del jovent vallenc no ens ha sorprès. Tan sols necessitaven l'oportunitat que fes possible la seva col·laboració solidària en uns horaris que els la permetés. Ben aviat contactarem amb tots ells i elles per organitzar-nos millor. 

Necessitem tota mena de suport, entre ells l'econòmic.

 

La CUP ens visita

Avui divendres, dia 21 de febrer, una representació de la CUP de Valls ha visitat La Taulada i s'ha reunit amb la Junta rectora de l'Associació La Taulada. El Gerard, la Laura i la Lurdes, en representació de la CUP s'han interessat per la nostra experiència i hem mantingut una interessant conversa entorn la nostra tasca en pro de les persones amb risc d'exclusió social de Valls i de l'Alt Camp.

Hem aprofitat per donar-los a conèixer la nostra iniciativa del DISSABTE JOVE, amb la qual pretenem que els joves puguin fer-se càrrec del servei del menjador els dissabtes, dia de la setmana que ens sembla que el jovent pot tenir una major disponibilitat horària. En aquest sentit els hem dit que ens ajudin a fer conèixer aquesta iniciativa i els hem transmès la nostra confiança en un segment important de joves sensibles a les iniciatives solidàries. 

Per acabar, hem fet una visita a les instal·lacions de La Taulada i hem agraït a la CUP el seu interès per conèixer in situ el nostre servei.

 

Dissabte Jove

La taulada obre de dilluns a divendres, però volem obrir, també els dissabtes. Podríem fer-ho de forma immediata, però ens ha semblat adient donar una oportunitat al jovent de Valls i l'Alt Camp perquè es facin aquest dia ben seu. Algunes persones joves s'han posat en contacte amb nosaltres per poder participar del nostre servei, però la seva dedicació als estudis, o els seus horaris laborals els impedeixen de fer-ho entre setmana. Per això voldríem que aquest dia, els dissabtes, fos el seu dia. 

 

Els joves d'avui dia tenen un esperit solidari molt sòlid i volem que el puguin manifestar col·laborant amb la Taulada. Per això, volem reservar-los els dissabtes perquè puguin mostrar aquest esperit i fer-se seu aquest anhel. El DISSABTE JOVE és una oportunitat i no dubtem que us el fareu vostre! 

 

Animeu-vos i poseu-vos en contacte amb nosaltres al nostre FACEBOOK o bé al nostre correu electrònic: lataulada@gmail.com. També podeu fer-ho contactant directament amb nosaltres. Crearem una bossa de joves solidaris i hi haurà tasques per a totes i tots. Feu-ho córrer, ens acompanyeu?

La Taulada creix

Ahir, dilluns, la Taulada va arribar als cinquanta usuaris diaris. Són ja una vuitantena de persones les que anem acollint regularment. Satisfets perquè el nostre menjador va essent conegut i preocupats pel què l'increment significa. La necessitat és gran i el compromís també!

Perfils

La situació econòmica i social és quelcom que interpel·la tota persona amb un mínim de sensibilitat humana, tant des del punt de vista social i col·lectiu , com individual.

Una de les preguntes que ens podem fer és: “Què fa que una persona es vegi empesa a acudir a un menjador social com la Taulada? En quina situació personal es troba una persona per vèncer un sentiment inicial de vergonya o humiliació per posar de manifest la seva necessitat?”

Podríem teoritzar sobre diferents respostes, però preferim aferrar-nos a l'experiència.

Els que ja tenim una edat, utilitzàvem una expressió que, sortosament, havia caigut en el desús. Parlàvem dels “pobres de solemnitat”. Era el tipus de pobresa extrema que podíem trobar en la nostra societat. El que estava mancat de tot. Que hagi gairebé desaparegut l'expressió, no vol dir que no trobem encara casos punyents de pobresa absoluta. La crisi que patim, més que d'arrel econòmica, és d'arrel social. És el conjunt de la societat que sembla immersa en una crisi profunda. El pobre de solemnitat és aquell que ha perdut gairebé del tot l'autoestima i la dignitat inherent a tota persona. No ha de vèncer cap vergonya, perquè ja no n'hi queda, Mancat de les necessitats més bàsiques no dubta a aferrar-se a una mà amiga. Li cal subsistir.

Hi ha altres tipus de pobresa. El d'aquells que subsisteixen perquè no han vist encara destrossats els seus lligams familiars. El suport familiar és un aspecte que ajuda, sovint, a mantenir surant a aquelles persones que sense aquest suport haurien passat de l'aigua al coll a submergir-se i ofegar-se en la desesperació. Els que han caigut en aquest tipus de pobresa han après a cops a subsistir amb el més elemental. Són al caire de la marginació, sense arribar a ofegar-s'hi. Hom pot arribar a una situació com aquesta a partir d'experiències traumàtiques. Pèrdua de la feina, pèrdua de l'entorn familiar més proper, el nucli familiar, o haver esdevingut víctima de l'alcohol o altres drogues. Sense haver perdut del tot les seves relacions socials, estan a prop i en risc de perdre-les.

Hi ha altres pobres que gaudeixen, si hom en pot dir així, d'una ajuda pública, un subsidi que no els permet tenir accés a les necessitats més elementals. Amb un subsidi misèrrim han de fer front al pagament de la llum, gas, alimentació, lloguer, etc. En el nostre “estat del benestar”, és evident que el subsidi no els permet fer front a aquestes despeses elementals. Si a més, és part d'un nucli familiar i amb fills, la subsistència es fa més difícil.

Hi ha un altre tipus de pobre que ens passa més desapercebut. El de la persona que està sola. Potser la seva situació econòmica no li permet anar-se'n de vacances, però arriba just a satisfer les seves despeses més elementals. La seva pobresa no és tant de caire econòmic, com social. Com ens recorda en la carta setmanal el pare Joan Font, la solitud com a opció lliure i personal pot ser font de gran alegria, però quan aquesta solitud no ha estat escollida, hom perd una de les riqueses de la persona, la seva capacitat de relacionar-se amb els altres. Som davant d'una pobresa espiritual o psíquica. La persona és un ésser social que té necessitat de relacionar-se.

Aquests són alguns tipus de pobresa que ens trobem a la Taulada. Nosaltres no demanem a ningú el carnet que el situaria en una d'aquestes pobreses. D'entrada, no és fàcil acudir a un menjador social. Cal vèncer la vergonya humiliant que un mateix pot sentir inicialment. Acudint a la Taulada, ens estan manifestant, explícitament o implícita, que la pobresa els ha captat. Però nosaltres no jutgem, ni critiquem ningú. Simplement acollim i donem la mà. Ens interessem per la persona i per la seva situació. Si podem mirem d'estirar-los del pou.

Alguns hi troben la possibilitat de relacionar-se amb altres persones, amb nosaltres i els que dinen com ells. Altres tenen l'oportunitat d'allargar un pressupost familiar que no arriba a poder satisfer totes les necessitats bàsiques personals i familiars. Altres cobreixen la necessitat primordial del sosteniment físic, alimentar-se com déu mana. I junts intentem trobar oportunitats quan es presenten, tampoc renunciem a aquesta funció. Això és la Taulada.

Recursos

Fa uns dies, en Francesc Manresa, soci fundador de la Taulada, publicava un article a la premsa local del qual en reproduïm un extracte:

  

La paraula “recursos”, s'ha prostituït fins a tal punt, que tant sols s'entenen, en termes estrictament econòmics, fruit de la malformació consumista. Els recursos materials, haurien de ser el mitjà, però no la finalitat d'allò més important, que és la capacitat, la voluntat, la sensibilitat i una bona dosi d'altruisme, perquè mereixi la categoria de valor, quan els destinataris són les persones. Per això, és molt important no confondre els termes. Els recursos materials, no són per si mateixos un valor absolut. El diccionari ens ho defineix molt clar: “acció de recórrer”; per tant, parteix d'una iniciativa. Si acceptem que els pilars bàsics i primordials d'una societat adulta i civilitzada són: benestar, salut i educació, en aquests moments, no podem obviar que la la pobresa, demana pas amb tota urgència. No oblidem que, quan una persona, o família, entre en aquest estat, i es fa crònic, acaba sent víctima del rebuig i la indiferència. I a part de totes les conseqüències negatives que l'acompanya: cataloga, condiciona i sumeix en un complexe d'inferioritat, minvant la capacitat de reacció, fent-nos més indefensos i fràgils. I per últim, i com a conseqüència de tot plegat, ve l'exclusió social. I què acaba generant aquesta xacra?. Dons de moment, i en el millor del casos, un deteriorament de l'estat anímic, després, físic i de salut i finalment psicològic. I en el pitjor dels casos, la dependència de l'alcohol, les drogues i la delinqüència. És per això que, moltes vegades, no és tan important tenir recursos materials, com tenir consciència de la realitat, passant a l'acció compromesa com a societat, - que ja es fa -, però sobre tot, sensibilitat a l'hora de distribuir-los i de confeccionar pressupostos, com a representats polítics. Cosa que queda molt en entredit.

La societat vallenca amb la Taulada

Per reflexionar

"Des de fa poc, l'home s'ha adonat que el món en què viu, amb les seves estructures, la seva organització, les seves idees, els seus sistemes, etc. és també modificable i reformable. Les estructures del nostre món -els nostres costums, els nostres sistemes socials, econòmics i polítics, les nostres relacions comercials, i, en general, les insttitucions que nosaltres mateixos hem creat- en la mesura en què la injustícia hi és imbricada, són formes de pecat objectivat". (Pedro Arrupe)