Recursos

Fa uns dies, en Francesc Manresa, soci fundador de la Taulada, publicava un article a la premsa local del qual en reproduïm un extracte:

  

La paraula “recursos”, s'ha prostituït fins a tal punt, que tant sols s'entenen, en termes estrictament econòmics, fruit de la malformació consumista. Els recursos materials, haurien de ser el mitjà, però no la finalitat d'allò més important, que és la capacitat, la voluntat, la sensibilitat i una bona dosi d'altruisme, perquè mereixi la categoria de valor, quan els destinataris són les persones. Per això, és molt important no confondre els termes. Els recursos materials, no són per si mateixos un valor absolut. El diccionari ens ho defineix molt clar: “acció de recórrer”; per tant, parteix d'una iniciativa. Si acceptem que els pilars bàsics i primordials d'una societat adulta i civilitzada són: benestar, salut i educació, en aquests moments, no podem obviar que la la pobresa, demana pas amb tota urgència. No oblidem que, quan una persona, o família, entre en aquest estat, i es fa crònic, acaba sent víctima del rebuig i la indiferència. I a part de totes les conseqüències negatives que l'acompanya: cataloga, condiciona i sumeix en un complexe d'inferioritat, minvant la capacitat de reacció, fent-nos més indefensos i fràgils. I per últim, i com a conseqüència de tot plegat, ve l'exclusió social. I què acaba generant aquesta xacra?. Dons de moment, i en el millor del casos, un deteriorament de l'estat anímic, després, físic i de salut i finalment psicològic. I en el pitjor dels casos, la dependència de l'alcohol, les drogues i la delinqüència. És per això que, moltes vegades, no és tan important tenir recursos materials, com tenir consciència de la realitat, passant a l'acció compromesa com a societat, - que ja es fa -, però sobre tot, sensibilitat a l'hora de distribuir-los i de confeccionar pressupostos, com a representats polítics. Cosa que queda molt en entredit.