Sovint les persones usem
la paraula donar, entre altres coses, perquè tenim molt arrelat el
sentit de la propietat. Pensem que quan fem un gest solidari donem
quelcom que és nostre i, en un acte d'amor, ens en desprenem en
benefici d'algú altre. Aquest és un gest lloable, sens dubte. Però
en si mateix denota un sentit de propietat que ens fa superiors a
d'altres persones. Ens situa en un altre nivell.
S'ha discutit molt al
llarg de la història sobre el dret de propietat, no serem pas
nosaltres qui ara el posarem en dubte. Alguns el defensen com un dret
absolut, d'altres el qüestionen. Evidentment, cadascú té la seva
idea sobre la qüestió.
Nosaltres, però, ens
situaríem entre aquells que des de diferents òptiques dubten del
dret a la propietat com d'un dret absolut i fonamental. Donar quelcom
és una acció que podríem situar en allò que tradicionalment en
diem fer una bona obra. I les bones obres no estan malament.
Però les nostres
preferències les decantem per l'expressió compartir. Compartim allò
que simplement posseïm, però que no és nostre. Ho posseïm
temporalment. Sovint perquè algú altre ho ha posat a les nostres
mans perquè ho compartíssim amb els més febles. No podem donar
allò que no és nostre, però ho podem compartir.
El sentit de propietat
sovint reposa en el fet que allò que creiem nostre ho hem manllevat
a un altre. Sense malícia, segur. Però tenim un món per compartir,
uns béns que són per a tots. Compartim allò que la sort ha posat a
les nostres mans i la fatalitat ha pres a uns altres en contextos ben
diversos.
Compartim béns,
compartim temps, compartim somriures, paraules, alegries i tristors.
Pensem que compartir és anar més enllà que donar. Som part d'un
món que vol progressar i entenem que el progrés no és tal en quant
algú queda enrere perquè no ha nascut en una família benestant, o
la sort li ha girat l'esquena i no ha sabut aprofitar, o no ha
tingut, una oportunitat, ja sigui per estudiar, per conservar la
feina, per tenir el recolzament d'una família, etc. Compartir és
creure que la riquesa mai no pot ser fruit de la desigualtat, sinó
que cal que arribi en una part a tothom.
Per això us animem a
compartir tot allò de bo que posseïm. I a fer-ho amb alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada