Nosaltres no donem, simplement compartim

Sovint les persones usem la paraula donar, entre altres coses, perquè tenim molt arrelat el sentit de la propietat. Pensem que quan fem un gest solidari donem quelcom que és nostre i, en un acte d'amor, ens en desprenem en benefici d'algú altre. Aquest és un gest lloable, sens dubte. Però en si mateix denota un sentit de propietat que ens fa superiors a d'altres persones. Ens situa en un altre nivell.

S'ha discutit molt al llarg de la història sobre el dret de propietat, no serem pas nosaltres qui ara el posarem en dubte. Alguns el defensen com un dret absolut, d'altres el qüestionen. Evidentment, cadascú té la seva idea sobre la qüestió.

Nosaltres, però, ens situaríem entre aquells que des de diferents òptiques dubten del dret a la propietat com d'un dret absolut i fonamental. Donar quelcom és una acció que podríem situar en allò que tradicionalment en diem fer una bona obra. I les bones obres no estan malament.

Però les nostres preferències les decantem per l'expressió compartir. Compartim allò que simplement posseïm, però que no és nostre. Ho posseïm temporalment. Sovint perquè algú altre ho ha posat a les nostres mans perquè ho compartíssim amb els més febles. No podem donar allò que no és nostre, però ho podem compartir.

El sentit de propietat sovint reposa en el fet que allò que creiem nostre ho hem manllevat a un altre. Sense malícia, segur. Però tenim un món per compartir, uns béns que són per a tots. Compartim allò que la sort ha posat a les nostres mans i la fatalitat ha pres a uns altres en contextos ben diversos.

Compartim béns, compartim temps, compartim somriures, paraules, alegries i tristors. Pensem que compartir és anar més enllà que donar. Som part d'un món que vol progressar i entenem que el progrés no és tal en quant algú queda enrere perquè no ha nascut en una família benestant, o la sort li ha girat l'esquena i no ha sabut aprofitar, o no ha tingut, una oportunitat, ja sigui per estudiar, per conservar la feina, per tenir el recolzament d'una família, etc. Compartir és creure que la riquesa mai no pot ser fruit de la desigualtat, sinó que cal que arribi en una part a tothom.

Per això us animem a compartir tot allò de bo que posseïm. I a fer-ho amb alegria.

Visita d'Oriol Junqueras

Avui ens ha visitat l'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, que estava de visita a Valls participant en diferents actes organitzats per la Secció Local d'ERC. Agraïm l'interès mostrat per ERC a través de la seva màxima autoritat nacional per la nostra labor social. L'han acompanyat en la visita el president de la Secció Local, l'Òscar Peris, el president comarcal, Josep Ma Pallàs i el regidor i recentment proclamat candidat a l'alcaldia per ERC en Jordi Cartanyà. La representació republicana s'ha interessat per la nostra feina i per les necessitats de la nostra associació i les dels nostres usuaris. 

Junqueras ha mantingut una interessant conversa amb representants de la Junta de l'Associació i amb una bona representació de voluntaris i voluntàries del menjador i ha servit per intercanviar opinions i l'actualitat social a la nostra ciutat i al país en general.  

El valor de les persones

Vivim en un món acostumat a valorar les persones pel què són, més que no pas per qui són. Quan veiem o coneixem algú tendim ràpidament a pensar què deu ser: president d'alguna cosa, banquer, famós, etc. També ens fixem en la seva vestimenta: va amb corbata, americana, esparracat, nu. A partir de la seva vestimenta o dels càrrecs que exhibeix en fem una valoració ràpida i automàtica sobre els valors que representa. El món s'ha acostumat a valorar-nos en funció de la nostra aparença.

A la Taulada trenquem amb aquests estereotips. Ningú no és valorat per la seva aparença. Usuaris, voluntaris, col·laboradors, socis, tots són valorats pel què són i no pas pel que representen. Ens interessa qui són, quines són les seves inquietuds, quines preocupacions arrosseguen. El valor que els donem és l'intrínsec a tota persona. Per nosaltres és com si totes se'ns mostressin nues i transparents. No ens interessa la seva importància social, ni el look que gasten, ni els càrrecs que ostenten. Estenem la mà a la seva necessitat, a la seva aportació, a la seva col·laboració. Intentem veure la bellesa interior de cadascú, sovint més amagada que aquella que se'ns mostra a primera vista. 

 

Alegria i tristor

Aquests dies a La Taulada tenim sentiments contraposats. Per una banda, tenim sentiments d'alegria perquè l'ànima del nostre projecte, convertit en realitat, el Pare Joan Font, ha complert vint-i-cinc anys de sacerdoci. És un motiu d'alegria per a ell i per a tots nosaltres. El seu compromís de servei segueix avui tan viu com el primer dia. Atent a les necessitats dels que l'envolten, segueix il·lusionat amb aquest compromís. Cinquanta anys com a claretià i vint-i-cinc com a sacerdot són un motiu suficient per a compartir amb ell la nostra alegria. Ja sigui a Catalunya o al Mato Grosso, el pare Joan ha seguit fidel al seu compromís de servei alegre envers tothom. Per això, ens alegra compartir amb vosaltres la nostra joia.

Per altra banda, la tristor ens envaeix perquè paral·lelament a l'alegria que us hem manifestat, el sobtat ingrés de Jaume Pau a l'hospital després de patir una severa embòlia ens ha deixat tocats. En Jaume Pau va col·laborar des del primer moment amb nosaltres en aquest projecte de La Taulada. Les reunions preparatòries, cercant la manera de convertir en realitat un somni compartit, ens vénen a la memòria. Volem transmetre a ell i a tots els seus familiars els nostres millors desitjos. 

La vida ens proporciona moments d'alegria i moments de tristesa. Sovint se'ns presenten alhora. Esperem saber-los viure amb dignitat i serenor i amb molta solidaritat.

El "DISSABTE JOVE" comença a caminar

Fotografia: Alamy

El "DISSABTE JOVE" de la Taulada comença a caminar. Us anunciem que el proper dia 26 d'abril a les 10 del matí els voluntaris i voluntàries que us heu inscrit per fer possible l'obertura del menjador social "La Taulada" els dissabtes esteu convocats als locals de La Taulada per tenir la nostra primera trobada per conèixer-nos, intercanviar opinions i organitzar els diferents serveis del menjador. Estem molt il·lusionats per la gran resposta que un nombrós grup de joves heu donat a la nostra crida per oferir-vos la possibilitat de col·laborar plegats a pal·liar en la mesura de les nostres possibilitats els estralls de la crisi actual que la nostra societat està patint. 

Vam creure que els joves, que esteu ocupats amb l'estudi o el treball diari, tan sols esperàveu una oportunitat per oferir una part del vostre temps en tasques solidàries i altruïstes. I nosaltres us la volíem oferir, sabedors que els tòpics que envolten la nostra joventut no eren res més que això, tòpics. 

Ens posarem en contacte amb totes les persones que ens vau deixar les vostres dades i aprofitem per a convidar aquelles persones que vulgueu afegir-vos a aquesta iniciativa i encara no ho hàgiu fet a que us poseu en contacte amb nosaltres directament a "La Taulada" o bé a través del nostre Facebook (https://www.facebook.com/LaTaulada), Twiter (https://twitter.com/La_Taulada) o al telèfon 977 62 22 26 (de 10 del matí a 5 de la tarda). I pels que aneu més atrafegats, sapigueu que el dia 26 podeu venir a acompanyar-nos encara que no hàgiu tingut temps per a contactar amb nosaltres.

Ens veiem el 26 d'abril.

fotografia: voluntaris de Cornwall