La nostra ciutat pot oferir esperança?

Ahir vam atendre dos joves catalans de 25 i 30 anys a les nostres instal·lacions. Els vam donar un àpat complet i alguns aliments pel cap de setmana. No tenen sostre on aixoplugar-se de les fresques nits d'estiu. Aquesta nit han passat fred al ras. Al vespre els vam retrobar per la ciutat. Els havien pres la bossa amb el menjar que els havíem donat per aquest cap de setmana. La muda amb la qual es van vestir els va permetre de canviar-se i posar-se nets, però la muda que portaven de recanvi també els va desaparèixer. Necessitaven uns mitjons per escalfar els seus peus nus. Demà els esperem perquè es puguin dutxar, vestir-se amb una muda neta, menjar decentment. 

La nostra ciutat no els pot oferir un lloc decent on poder dormir que no sigui sota els estels de la nit, a mercè del fred i la pluja. Nosaltres no hem estat capaços encara de trobar un local on poder acollir-los durant la nit, oferir-los un llit on dormir. 

Dos joves als quals és difícil de parlar-los d'esperança i futur. El nostre acolliment no satisfà completament la seva necessitat. Colpeix veure i conèixer amb noms i cognoms una realitat que afecta algunes persones que han caigut en el cercle de la desesperació, que volen treballar i no troben on fer-ho. Que no tenen un suport familiar que els sostingui i sobretot que els retorni l'esperança. No tenen res més que el que porten damunt. Contra el que alguns pensen, el primer que ens van demanar és si sabíem d'algun lloc on poguessin treballar, Ells volen, però no poden, busquen i no troben. 

Ahir vam quedar tocats. Vam refermar el nostre convenciment que la nostra tasca és necessària, però insuficient. Malgrat tot, van marxar agraïts. Contents i satisfets de la nostra atenció. Sense cap retret, ens van comentar que havien trobat en nosaltres una atenció que no han trobat en altres llocs on han acudit.

Però a nosaltres ens va quedar la sensació que cal fer-hi més. Molt més per retornar a aquests joves catalans una esperança que no deixen de cercar. Per això necessitem més suport. Suport individual i responsabilitat de tota la nostra societat per tal que no perdin la seva dignitat.