Dos anys de compromís!

Dos anys fent camí i compartint temps, amistat, acollida, de cor a cor, de persona a persona, amb la dignitat que tota persona posseeix i mereix! GRÀCIES pel vostre suport i compromís.

El president de la nostra entitat i impulsor del projecte, el pare Joan Font (CMF) ho ha expressat així:

“Aquest dimecres passat dia 16 va fer dos anys de l’inici del Menjador Social La Taulada. N’estem contents tot l’equip de responsables i n’estem contents tots els voluntaris, i més encara n’estan contents tots els usuaris que durant aquests dos anys han anat passat pel nostre menjador. No parlarem de quantitats de gent, homes, dones, famílies que s’han beneficiat d’aquest projecte, perquè són molts, però sí que podem parlar del treball d’acollida i atenció que hem realitzat.

Des d’aquestes ratlles ens cal un agraïment als comerços de la ciutat, grans o petits, que des de primer dia hi han col·laborat d’una manera oberta i generosa i que no paren de col·laborar-hi. Des del primer dia que comptàvem amb ells i ha estat així.

Un agraïment a tots els socis, poquets, però fidels amb la seva aportació a favor de La Taulada, que ens permet fer front a tot el que calgui.

Però qui ha estat l’ànima de tot han estat els voluntaris i voluntàries. Dones i homes generosos de temps que allí han passat hores i més hores i dies i més dies preparant esmorzars, dinars i carmanyoles, i tot fet amb delicadesa i un gran esperit de servei. Només el bon Déu els ho pagarà i l’agraïment dels usuaris que sempre quan marxen en donen les gràcies.

El somni s’ha fet realitat, el projecte del menjador social va endavant, amb tots els complements que oferim de dutxes, higiene, orientació… Ens cal caminar més enllà encara, ens cal ser realistes i veure que just hem iniciat un camí que per desgràcia ens caldrà anar seguint, fins que superem moments difícils de crisis que ens commouen a tots.

Han passat dos anys, no és res, la ‘criatura’ encara és petita, però hem fet passos de gegant, avançant amb fermesa amb una junta compromesa i amb uns socis fidels, amb uns voluntaris generosos sens mida. Continuarem i ho farem amb la força de tots i amb la protecció de la Mare de Déu del Lledó, de qui celebrem els 650 anys de la seva trobada i que sempre ha estat amb nosaltres.

Gràcies a tots i per sempre”

El dissabte 22 de novembre vam participar a l'ECOFIRA de Valls

El dissabte 22 de novembre vam participar a l'ECOFIRA que es va celebrar a El Pati de Valls. La nostra presència va servir per a donar a conèixer la nostra activitat a la ciutadania vallenca i per donar-li l'oportunitat de col·laborar en la tasca solidària que fa la nostra associació principalment en el menjador social La Taulada. 

Per aquesta ocasió vam elaborar tot un conjunt de pastissets i llaminadures artesanals plenament elaborats per les nostres voluntàries amb els quals volíem agrair als vallencs i vallenques que s'acostaven a la nostra paradeta la seva solidaritat amb els més marginats de la nostra societat. 

Emmarcada en una ECOFIRA amb la qual vam contribuir amb la nostra presència, som conscients de la nostra responsabilitat en l'aprofitament i reciclatge per tal de conservar i no malbaratar el nostre entorn. Ens cal encara aprendre molt, però tenim voluntat ferma d'avançar en aquest aprenentatge. Seguirem amb aquest compromís.

Agraïm a tothom que va acostar-se a parlar amb nosaltres i mostrar el seu interès per la nostra activitat, així com, també, volem agrair la solidaritat de la ciutadania de Valls i de l'Alt Camp que fan possible la nostra tasca. 

Parada solidària de la Taulada al Pati de Valls

Aquest dissabte serem al Pati de Valls amb una parada solidària en la qual podràs col·laborar amb un euro i t'obsequiarem amb un tros de coc ràpid fet pels nostres voluntaris i voluntàries. Ens pots passar a veure entre les deu del matí i les dues de la tarda. Hi seràs molt benvingut i benvinguda! T'hi esperem!

Tanquem els dissabtes

Després de dos mesos de funcionament del servei del dissabte, la junta directiva ha decidit tancar el servei dels dissabtes. Estem molt satisfets de la resposta  dels joves a la crida que els vam fer per  tal que tinguessin l’oportunitat de fer el voluntariat que les seves obligacions laborals o d’estudis els impedien fer durant la setmana laboral. Agraïm l’entusiasme que han mostrat i la delicadesa i gentilesa amb la que han mostrat la seva disposició envers els usuaris i els serveis que els prestem.

El motiu de la suspensió del servei del dissabte és la baixa ocupació del menjador per part dels usuaris els dissabtes. Creiem que l’organització que requereix l’obertura del menjador i la mobilització dels recursos humans que implica no compensa prou l’esforç requerit. Malgrat això, si en un futur veiem que hi ha un augment en la demanda, restem oberts a reconsiderar la nostra decisió. 

El DISSABTE JOVE, doncs, ha estat un èxit de participació i implicació de la joventut vallenca en tasques de voluntariat social, però per motius que desconeixem no ha tingut l'acollida suficient per part dels usuaris, cosa que ens ha fet reconsiderar la iniciativa.

Tot i que no obrim els dissabtes, intentarem compensar els usuaris que en feien un ús habitual amb altres alternatives.

Reiterem el nostre agraïment als i les joves que han fet possible que durant dos mesos oferíssim el servei del dissabte i comptem amb ells i elles per a altres serveis o si en algún moment futur reconsiderem la decisió actual. Moltes gràcies.  

Aprofitem aquest apunt per anunciar que durant el proper mes d'agost el menjador "La Taulada" restarà tancat. Durant aquest mes els usuaris podran abastir-se d'aliments en altres punts d'assistència que ja hi ha a la nostra ciutat, com per exemple CARITAS o la Creu Roja.

La nostra ciutat pot oferir esperança?

Ahir vam atendre dos joves catalans de 25 i 30 anys a les nostres instal·lacions. Els vam donar un àpat complet i alguns aliments pel cap de setmana. No tenen sostre on aixoplugar-se de les fresques nits d'estiu. Aquesta nit han passat fred al ras. Al vespre els vam retrobar per la ciutat. Els havien pres la bossa amb el menjar que els havíem donat per aquest cap de setmana. La muda amb la qual es van vestir els va permetre de canviar-se i posar-se nets, però la muda que portaven de recanvi també els va desaparèixer. Necessitaven uns mitjons per escalfar els seus peus nus. Demà els esperem perquè es puguin dutxar, vestir-se amb una muda neta, menjar decentment. 

La nostra ciutat no els pot oferir un lloc decent on poder dormir que no sigui sota els estels de la nit, a mercè del fred i la pluja. Nosaltres no hem estat capaços encara de trobar un local on poder acollir-los durant la nit, oferir-los un llit on dormir. 

Dos joves als quals és difícil de parlar-los d'esperança i futur. El nostre acolliment no satisfà completament la seva necessitat. Colpeix veure i conèixer amb noms i cognoms una realitat que afecta algunes persones que han caigut en el cercle de la desesperació, que volen treballar i no troben on fer-ho. Que no tenen un suport familiar que els sostingui i sobretot que els retorni l'esperança. No tenen res més que el que porten damunt. Contra el que alguns pensen, el primer que ens van demanar és si sabíem d'algun lloc on poguessin treballar, Ells volen, però no poden, busquen i no troben. 

Ahir vam quedar tocats. Vam refermar el nostre convenciment que la nostra tasca és necessària, però insuficient. Malgrat tot, van marxar agraïts. Contents i satisfets de la nostra atenció. Sense cap retret, ens van comentar que havien trobat en nosaltres una atenció que no han trobat en altres llocs on han acudit.

Però a nosaltres ens va quedar la sensació que cal fer-hi més. Molt més per retornar a aquests joves catalans una esperança que no deixen de cercar. Per això necessitem més suport. Suport individual i responsabilitat de tota la nostra societat per tal que no perdin la seva dignitat.  

La Taulada obre els dissabtes

Després de mesos de treball infatigable, el nostre anhel d'obrir el menjador social la Taulada els dissabtes ha esdevingut realitat. El proppassat dissabte dia 17 de maig vam oferir el primer àpat. El DISSABTE JOVE camina ja amb un grapat de voluntaris i voluntàries que ho han fet possible. En nom de la nostra associació i dels usuaris del menjador social, MOLTES GRÀCIES als nois i noies que us hi heu compromès.

A la tarda vam rebre la visita dels nens i nenes del CAU que es van interessar per la nostra tasca. És bo que la nostra canalla es vagi conscienciant de la realitat social que ens envolta i de les desigualtats que el nostre model social genera. Moltes gràcies per la vostra visita.

Nosaltres no donem, simplement compartim

Sovint les persones usem la paraula donar, entre altres coses, perquè tenim molt arrelat el sentit de la propietat. Pensem que quan fem un gest solidari donem quelcom que és nostre i, en un acte d'amor, ens en desprenem en benefici d'algú altre. Aquest és un gest lloable, sens dubte. Però en si mateix denota un sentit de propietat que ens fa superiors a d'altres persones. Ens situa en un altre nivell.

S'ha discutit molt al llarg de la història sobre el dret de propietat, no serem pas nosaltres qui ara el posarem en dubte. Alguns el defensen com un dret absolut, d'altres el qüestionen. Evidentment, cadascú té la seva idea sobre la qüestió.

Nosaltres, però, ens situaríem entre aquells que des de diferents òptiques dubten del dret a la propietat com d'un dret absolut i fonamental. Donar quelcom és una acció que podríem situar en allò que tradicionalment en diem fer una bona obra. I les bones obres no estan malament.

Però les nostres preferències les decantem per l'expressió compartir. Compartim allò que simplement posseïm, però que no és nostre. Ho posseïm temporalment. Sovint perquè algú altre ho ha posat a les nostres mans perquè ho compartíssim amb els més febles. No podem donar allò que no és nostre, però ho podem compartir.

El sentit de propietat sovint reposa en el fet que allò que creiem nostre ho hem manllevat a un altre. Sense malícia, segur. Però tenim un món per compartir, uns béns que són per a tots. Compartim allò que la sort ha posat a les nostres mans i la fatalitat ha pres a uns altres en contextos ben diversos.

Compartim béns, compartim temps, compartim somriures, paraules, alegries i tristors. Pensem que compartir és anar més enllà que donar. Som part d'un món que vol progressar i entenem que el progrés no és tal en quant algú queda enrere perquè no ha nascut en una família benestant, o la sort li ha girat l'esquena i no ha sabut aprofitar, o no ha tingut, una oportunitat, ja sigui per estudiar, per conservar la feina, per tenir el recolzament d'una família, etc. Compartir és creure que la riquesa mai no pot ser fruit de la desigualtat, sinó que cal que arribi en una part a tothom.

Per això us animem a compartir tot allò de bo que posseïm. I a fer-ho amb alegria.