Tanquem els dissabtes

Després de dos mesos de funcionament del servei del dissabte, la junta directiva ha decidit tancar el servei dels dissabtes. Estem molt satisfets de la resposta  dels joves a la crida que els vam fer per  tal que tinguessin l’oportunitat de fer el voluntariat que les seves obligacions laborals o d’estudis els impedien fer durant la setmana laboral. Agraïm l’entusiasme que han mostrat i la delicadesa i gentilesa amb la que han mostrat la seva disposició envers els usuaris i els serveis que els prestem.

El motiu de la suspensió del servei del dissabte és la baixa ocupació del menjador per part dels usuaris els dissabtes. Creiem que l’organització que requereix l’obertura del menjador i la mobilització dels recursos humans que implica no compensa prou l’esforç requerit. Malgrat això, si en un futur veiem que hi ha un augment en la demanda, restem oberts a reconsiderar la nostra decisió. 

El DISSABTE JOVE, doncs, ha estat un èxit de participació i implicació de la joventut vallenca en tasques de voluntariat social, però per motius que desconeixem no ha tingut l'acollida suficient per part dels usuaris, cosa que ens ha fet reconsiderar la iniciativa.

Tot i que no obrim els dissabtes, intentarem compensar els usuaris que en feien un ús habitual amb altres alternatives.

Reiterem el nostre agraïment als i les joves que han fet possible que durant dos mesos oferíssim el servei del dissabte i comptem amb ells i elles per a altres serveis o si en algún moment futur reconsiderem la decisió actual. Moltes gràcies.  

Aprofitem aquest apunt per anunciar que durant el proper mes d'agost el menjador "La Taulada" restarà tancat. Durant aquest mes els usuaris podran abastir-se d'aliments en altres punts d'assistència que ja hi ha a la nostra ciutat, com per exemple CARITAS o la Creu Roja.

La nostra ciutat pot oferir esperança?

Ahir vam atendre dos joves catalans de 25 i 30 anys a les nostres instal·lacions. Els vam donar un àpat complet i alguns aliments pel cap de setmana. No tenen sostre on aixoplugar-se de les fresques nits d'estiu. Aquesta nit han passat fred al ras. Al vespre els vam retrobar per la ciutat. Els havien pres la bossa amb el menjar que els havíem donat per aquest cap de setmana. La muda amb la qual es van vestir els va permetre de canviar-se i posar-se nets, però la muda que portaven de recanvi també els va desaparèixer. Necessitaven uns mitjons per escalfar els seus peus nus. Demà els esperem perquè es puguin dutxar, vestir-se amb una muda neta, menjar decentment. 

La nostra ciutat no els pot oferir un lloc decent on poder dormir que no sigui sota els estels de la nit, a mercè del fred i la pluja. Nosaltres no hem estat capaços encara de trobar un local on poder acollir-los durant la nit, oferir-los un llit on dormir. 

Dos joves als quals és difícil de parlar-los d'esperança i futur. El nostre acolliment no satisfà completament la seva necessitat. Colpeix veure i conèixer amb noms i cognoms una realitat que afecta algunes persones que han caigut en el cercle de la desesperació, que volen treballar i no troben on fer-ho. Que no tenen un suport familiar que els sostingui i sobretot que els retorni l'esperança. No tenen res més que el que porten damunt. Contra el que alguns pensen, el primer que ens van demanar és si sabíem d'algun lloc on poguessin treballar, Ells volen, però no poden, busquen i no troben. 

Ahir vam quedar tocats. Vam refermar el nostre convenciment que la nostra tasca és necessària, però insuficient. Malgrat tot, van marxar agraïts. Contents i satisfets de la nostra atenció. Sense cap retret, ens van comentar que havien trobat en nosaltres una atenció que no han trobat en altres llocs on han acudit.

Però a nosaltres ens va quedar la sensació que cal fer-hi més. Molt més per retornar a aquests joves catalans una esperança que no deixen de cercar. Per això necessitem més suport. Suport individual i responsabilitat de tota la nostra societat per tal que no perdin la seva dignitat.  

La Taulada obre els dissabtes

Després de mesos de treball infatigable, el nostre anhel d'obrir el menjador social la Taulada els dissabtes ha esdevingut realitat. El proppassat dissabte dia 17 de maig vam oferir el primer àpat. El DISSABTE JOVE camina ja amb un grapat de voluntaris i voluntàries que ho han fet possible. En nom de la nostra associació i dels usuaris del menjador social, MOLTES GRÀCIES als nois i noies que us hi heu compromès.

A la tarda vam rebre la visita dels nens i nenes del CAU que es van interessar per la nostra tasca. És bo que la nostra canalla es vagi conscienciant de la realitat social que ens envolta i de les desigualtats que el nostre model social genera. Moltes gràcies per la vostra visita.

Nosaltres no donem, simplement compartim

Sovint les persones usem la paraula donar, entre altres coses, perquè tenim molt arrelat el sentit de la propietat. Pensem que quan fem un gest solidari donem quelcom que és nostre i, en un acte d'amor, ens en desprenem en benefici d'algú altre. Aquest és un gest lloable, sens dubte. Però en si mateix denota un sentit de propietat que ens fa superiors a d'altres persones. Ens situa en un altre nivell.

S'ha discutit molt al llarg de la història sobre el dret de propietat, no serem pas nosaltres qui ara el posarem en dubte. Alguns el defensen com un dret absolut, d'altres el qüestionen. Evidentment, cadascú té la seva idea sobre la qüestió.

Nosaltres, però, ens situaríem entre aquells que des de diferents òptiques dubten del dret a la propietat com d'un dret absolut i fonamental. Donar quelcom és una acció que podríem situar en allò que tradicionalment en diem fer una bona obra. I les bones obres no estan malament.

Però les nostres preferències les decantem per l'expressió compartir. Compartim allò que simplement posseïm, però que no és nostre. Ho posseïm temporalment. Sovint perquè algú altre ho ha posat a les nostres mans perquè ho compartíssim amb els més febles. No podem donar allò que no és nostre, però ho podem compartir.

El sentit de propietat sovint reposa en el fet que allò que creiem nostre ho hem manllevat a un altre. Sense malícia, segur. Però tenim un món per compartir, uns béns que són per a tots. Compartim allò que la sort ha posat a les nostres mans i la fatalitat ha pres a uns altres en contextos ben diversos.

Compartim béns, compartim temps, compartim somriures, paraules, alegries i tristors. Pensem que compartir és anar més enllà que donar. Som part d'un món que vol progressar i entenem que el progrés no és tal en quant algú queda enrere perquè no ha nascut en una família benestant, o la sort li ha girat l'esquena i no ha sabut aprofitar, o no ha tingut, una oportunitat, ja sigui per estudiar, per conservar la feina, per tenir el recolzament d'una família, etc. Compartir és creure que la riquesa mai no pot ser fruit de la desigualtat, sinó que cal que arribi en una part a tothom.

Per això us animem a compartir tot allò de bo que posseïm. I a fer-ho amb alegria.

Visita d'Oriol Junqueras

Avui ens ha visitat l'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, que estava de visita a Valls participant en diferents actes organitzats per la Secció Local d'ERC. Agraïm l'interès mostrat per ERC a través de la seva màxima autoritat nacional per la nostra labor social. L'han acompanyat en la visita el president de la Secció Local, l'Òscar Peris, el president comarcal, Josep Ma Pallàs i el regidor i recentment proclamat candidat a l'alcaldia per ERC en Jordi Cartanyà. La representació republicana s'ha interessat per la nostra feina i per les necessitats de la nostra associació i les dels nostres usuaris. 

Junqueras ha mantingut una interessant conversa amb representants de la Junta de l'Associació i amb una bona representació de voluntaris i voluntàries del menjador i ha servit per intercanviar opinions i l'actualitat social a la nostra ciutat i al país en general.  

El valor de les persones

Vivim en un món acostumat a valorar les persones pel què són, més que no pas per qui són. Quan veiem o coneixem algú tendim ràpidament a pensar què deu ser: president d'alguna cosa, banquer, famós, etc. També ens fixem en la seva vestimenta: va amb corbata, americana, esparracat, nu. A partir de la seva vestimenta o dels càrrecs que exhibeix en fem una valoració ràpida i automàtica sobre els valors que representa. El món s'ha acostumat a valorar-nos en funció de la nostra aparença.

A la Taulada trenquem amb aquests estereotips. Ningú no és valorat per la seva aparença. Usuaris, voluntaris, col·laboradors, socis, tots són valorats pel què són i no pas pel que representen. Ens interessa qui són, quines són les seves inquietuds, quines preocupacions arrosseguen. El valor que els donem és l'intrínsec a tota persona. Per nosaltres és com si totes se'ns mostressin nues i transparents. No ens interessa la seva importància social, ni el look que gasten, ni els càrrecs que ostenten. Estenem la mà a la seva necessitat, a la seva aportació, a la seva col·laboració. Intentem veure la bellesa interior de cadascú, sovint més amagada que aquella que se'ns mostra a primera vista. 

 

Alegria i tristor

Aquests dies a La Taulada tenim sentiments contraposats. Per una banda, tenim sentiments d'alegria perquè l'ànima del nostre projecte, convertit en realitat, el Pare Joan Font, ha complert vint-i-cinc anys de sacerdoci. És un motiu d'alegria per a ell i per a tots nosaltres. El seu compromís de servei segueix avui tan viu com el primer dia. Atent a les necessitats dels que l'envolten, segueix il·lusionat amb aquest compromís. Cinquanta anys com a claretià i vint-i-cinc com a sacerdot són un motiu suficient per a compartir amb ell la nostra alegria. Ja sigui a Catalunya o al Mato Grosso, el pare Joan ha seguit fidel al seu compromís de servei alegre envers tothom. Per això, ens alegra compartir amb vosaltres la nostra joia.

Per altra banda, la tristor ens envaeix perquè paral·lelament a l'alegria que us hem manifestat, el sobtat ingrés de Jaume Pau a l'hospital després de patir una severa embòlia ens ha deixat tocats. En Jaume Pau va col·laborar des del primer moment amb nosaltres en aquest projecte de La Taulada. Les reunions preparatòries, cercant la manera de convertir en realitat un somni compartit, ens vénen a la memòria. Volem transmetre a ell i a tots els seus familiars els nostres millors desitjos. 

La vida ens proporciona moments d'alegria i moments de tristesa. Sovint se'ns presenten alhora. Esperem saber-los viure amb dignitat i serenor i amb molta solidaritat.