Comunitat

Deia Rubem Alves:”La descripció científica, en mantenir-se estrictament dins els límits de la realitat instaurada, sacralitza l'ordre establert de les coses. La religió, per contra, és la veu d'una consciència que no pot trobar descans en el món tal com és i té com a projecte transcendir-lo”

Eduardo Galeano deia: “La caritat és humiliant perquè s'exerceix verticalment i des de dalt; la solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu”

Els dos autors, el brasiler i l'uruguaià, descriuen dos aspectes importants per “La Taulada”. El primer, Alves, ens recorda que la nostra tasca no pot ser només reactiva. Actuem davant una realitat que no ens agrada, la d'un món que volem transcendir perquè no podem compartir les bases sobre el qual es basteix, com la injustícia social, el guany econòmic que no s'atura davant l'explotació dels més febles. Per això, la nostra activitat no la volem reduir a pal·liar la urgència del moment, sinó, també, a denunciar aquest sistema que posa altres coses per damunt del benestar de tota la humanitat i de tots els éssers humans, independentment del seu origen, les seves creences, la seva raça, etc. Per nosaltres tota persona és digne de respecte i consideració i sigui quina sigui la seva situació i circumstància mereix la nostra acollida.

El que diu el segon, l'uruguaià Galeano, també cal tenir-ho en compte. La descripció que fa de la caritat possiblement té una raó històrica. Però nosaltres, essent una associació que neix a redós de El Lledó, no participem del concepte de caritat que utilitza Galeano. Per nosaltres no hi ha contraposició entre caritat i solidaritat. Sabem que en l'actualitat el mot caritat té mala premsa, però el nostre concepte de caritat es basa en el concepte més purament evangèlic. Som companys de camí amb les persones que acollim al menjador. Cadascú des de la seva situació personal, tracta l'altre amb el major dels respectes, no pas de dalt a baix, perquè ningú està en una situació de superioritat envers l'altre. Algunes de les persones a qui acollim s'han posat al nostre costat arromangats, oferint als seus companys la possibilitat de cuidar el fill de l'altre, de fer repàs, de servir a la taula, etc. La nostra experiència ens mostra que finalment no sabem qui ajuda a qui. Qui en surt beneficiat? L'important és actuar, el nom amb el qual denominem l'acció és secundari.

Volem ajudar a transformar el món, sí, i això no és incompatible en concretar-ho de bon començament en la comunitat de la Taulada. Una comunitat que la formem els membres de l'associació, els voluntaris i les voluntàries, els que dinem plegats al menjador. Tots plegats formem una comunitat que no pretén crear i perpetuar una dependència dels uns envers els altres, sinó que tots plegats intentem aplegar oportunitats per restablir la dignitat de tothom. Tots som en el mateix vaixell, tots som iguals, tan sols les circumstàncies han fet que els uns puguin satisfer les necessitats més vitals de l'ésser humà mentre els altres han tingut l'oportunitat de redistribuir allò que altres han donat, ja sigui perquè els sobra, ja sigui perquè estan disposats a compartir uns béns que no consideren seus, sinó de tots. Solidaritat, caritat, digueu-ne com més us plagui. Podem estimar. I al costat del fet, la denúncia. Un símbol que un altre món és possible. Per nosaltres no hi discussió entre caritat i solidaritat, ni ens interessa el debat; a la Taulada estem per donar resposta immediata a les necessitats vitals de les persones, alhora que treballem per la promoció social de tota persona. Si més no, ho intentarem i ens hi deixarem la pell pels dos objectius.